top of page
BARCELONA
ALS ANYS 60
En aquell moment, era poc habitual veure dones circulant amb moto. I encara menys amb una Lambretta, rumb a França per començar una nova vida amb el seu estimat marit. Així va ser com l’Àngela va començar a forjar el seu futur i el de la seva família. Treballant dur als fogons d’un restaurant al país veí. Tan dur que es va guanyar la confiança del propietari, que els va traspassar el negoci quan es va jubilar. Com es feia abans, un cop de mà donava fe que s’havia arribat a un bon acord! L’Àngela va convèncer el vell propietari de pagar-li el deute mes a mes durant cinc anys i que li avalés les primeres compres als proveïdors. No està malament per començar, pensaràs… Doncs sí. Així era la nostra Àngela, una dona de caràcter, que va acabar obrint aquest restaurant que abans es deia La Palmera, conegut per les seves esplèndides truites de patates i paelles, i quatre negocis més a la mateixa zona. Tot i que aquesta, ja és una altra història.
«Altres temps, altres costums»
L’any 2017, en Manel i en Joaquim, gourmets apassionats per vici i ofici, van assumir el llegat d’aquest establiment emblemàtic, del qual es van entossudir a conservar-ne l’essència de bar de tapes de tota la vida, una curiositat en aquest barri on actualment predominen les cadenes més internacionals. El seu propòsit és continuar sent el punt de trobada dels veïns i visitants que vulguin gaudir de la millor tradició culinària de Barcelona. Per això conserven intactes aquells valors que van instaurar, fa anys, els antics propietaris del local: proximitat, honestedat, qualitat i una deliciosa cuina casolana tradicional. Des de les paelles amb el seu ‘socarrat’ fins a la suculenta truita de patates amb ceba, passant pels refinats bunyols de bacallà, el melós pop a feira, les espectaculars gambes al all, la cremosa ensalada russa, les braves picantones o els untuosos canelons o croquetes de temporada… La carta és un homenatge a aquells plats més emblemàtics de la ciutat que es comparteixen amb bon ambient entre amics i família. I per retre tribut a aquella dona pionera que cuinava com els àngels, i continuar sent fidels als orígens d’un establiment que enamora, a la nova criatura li van posar el nom de Casa Àngela.
PASSEU, PASSEU!
bottom of page